La natació no és un exercici natural per la mecànica humana. El nostre sistema de moviment està ideat per a caminar i realitzar moviments de flexió-extensió i lluitar contra la força de gravetat. A la natació, el cos humà es troba dins d’un entorn ingràvid i que ofereix una gran resistència a l’avanç. Per tant, es necessita un correcte aprenentatge de la tècnica dels diferents estils per a poder progressar a l’aigua de forma eficient.

L’avanç dins l’aigua posa tot el cos en moviment per aprofitar la resistència a l’aigua, implicant la totalitat de tots els grups musculars, per aquest motiu és considerat com un dels esports més complets.
El factor clau a la pràctica de la natació és que es domini la tècnica de l’estil que estem practicant. Una tècnica incorrecte repercutirà no només en una menor eficiència en l’avanç, sinó que ens pot aportar molèsties i sobrecàrregues. Sempre se li ha concedit a la natació els valors més alts com «esport saludable», no obstant, s’ha de deixar ben clar que aquesta afirmació és correcte sempre i quan la tècnica sigui correcte.

Mantenir un ritme respiratori és fonamental per a garantir la duració de l’exercici, mentre que en una sessió de carrera o bici el ritme respiratori el podem adaptar lliurement, a la natació depenem del cicle i freqüència de la braçada per a poder agafar aire, excepte en l’estil esquena on el cap es manté fora de l’aigua. Un ritme respiratori descoordinat amb els cicles de la braçada, suposarà una hiperventilació i un esgotament prematur, obligant-nos a parar contínuament per a restablir el ritme respiratori. Pots anar alternant els estils per a evitar parades a les teves sessions.

D’altra banda, fins fa ben poc, la natació era recomanada pel col·lectiu mèdic en el tractament de certes patologies i alteracions del sistema músculoesquelètic, com ha succeït tradicionalment amb l’escoliosi i l’osteoporosi. No obstant això, avui en dia, els estudis al respecte no contemplen la natació com el mitjà més indicat per a persones amb aquestes alteracions, inclús poden agreujar el problema.

Encara que depèn de cada situació i l’evolució en cada cas particular, si que existeixen criteris generals: en el cas de l’osteoporosi, per estimular a l’os i provocar la remodelació òssia, és necessari aplicar forces de pressió, tensió i torsió a l’os, no obstant això, aquestes forces desapareixen en un mitjà ingràvid com l’aigua. En el cas d’alteracions a la columna com l’escoliosi o lumbàlgies, una tècnica incorrecta on l’hemicos dominant traccioni amb més força a la braçada, acabarà per accentuar molt més els desequilibris musculars ja existents.

Per tant, pot ser un exercici complementari molt interessant però amb una orientació específica al tractament de l’alteració, ja que per si mateixa la natació no és l’exercici més terapèutic per al tractament d’aquestes alteracions musculoesquelètiques.

¡ Tingueu en compte a l’hora de plantejar el teu entrenament !

  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn

 

 

 

 

 

 

 

 

També et pot interessar: Beneficis de la natació per als discapacitats