LA IMPORTÀNCIA DE LA MOTIVACIÓ (I)

La motivació és un d’aquells conceptes que solen utilitzar-se de manera molt freqüent en l’àmbit de l’esport per a descriure o valorar el comportament d’un esportista o equip. Moltes són les persones que sense saber exactament el que és la motivació, solen fer ús d’aquesta paraula per significar el rendiment o el resultat obtingut. Frases com “els jugadors no estaven prou motivats”, “que em xiulin em motiva”, “li falta motivació” o “en aquest tipus de partits no cal motivar l’equip” entre moltes altres, solen, habitualment, aparèixer a la premsa esportiva. Però, sabem exactament de què estem parlant quan parlem de motivació?

LA MOTIVACIÓ: DIFERENTS TEORIES

Epistemològicament, la paraula motivació prové del verb llatí “movere” que significa moure. La motivació és el motor que proporciona l’energia que ens mou cap a la realització d’una activitat o objectiu fent que la iniciem i ens mantinguem en ella tot i les dificultats. D’altra banda, la manca d’aquesta energia ens porta a abandonar i a rendir-nos en la consecució de l’objectiu cap al qual ens dirigíem. La motivació porta a l’esportista o l’equip a comprometre i a persistir enfront de les dificultats que van apareixent al llarg de la competició o de la seva carrera esportiva.

Hi ha diferents teories que intenten donar explicació a com funciona la motivació en l’esportista. Fem un breu repàs d’algunes d’elles:

Teoria de la motivació d’èxit (Weinberg i Gould, 1996):

Explica la motivació a partir de dos tipus de factors, els personals i els situacionals. Per a aquests autors la motivació de l’esportista dependrà de si aquest, orienta la seva energia a aconseguir l’èxit o a evitar el fracàs, i serà així segons percebi la probabilitat d’èxit o de fracàs tant en entrenaments com en competició.

 

 

 

 

 

 

 

 

Continua llegint

LA SÍNDROME DE LES CAMES INQUIETES (informació general i tractament)

El diagnòstic de la síndrome de les cames inquietes és clínic i es basa en la presència de quatre criteris diagnòstics essencials:

  • La necessitat irresistible de moure les cames, normalment acompanyada d’una sensació molesta a elles.
  • Inici o empitjorament dels símptomes amb el repòs o en romandre ficat al llit o assegut.
  • Millora o cessament dels símptomes després de moure les cames.
  • Aparició o predomini dels símptomes durant la tarda o la nit.

La síndrome de les cames inquietes és una entitat relativament freqüent. Es calcula que afecta aproximadament al 3-15% de la població general.

La seva incidència augmenta amb l’edat i és més freqüent en les dones. Pot començar a qualsevol edat, encara que amb més freqüència apareix entre els 40 i els 50 anys.

 

Continua llegint

LA SÍNDROME DE LES CAMES INQUIETES (causes i símptomes)

La síndrome de les cames inquietes és un trastorn neurològic caracteritzat per l’aparició d’una sensació molesta, no dolorosa, a les cames que obliga a la mobilització d’aquestes.

Els símptomes poden aparèixer o empitjorar amb el repòs o la nit quan el pacient està al llit.

En alguns casos, la síndrome de cames inquietes pot ser degut a una lesió dels nervis perifèrics, la disminució dels cúmuls de ferro o per l’augment de l’àcid úric a la sang.

 

 

 

 

 

 

 

Continua llegint