Arxiu de la categoria: NOVETATS

elCOMPLEX SIGNA LA ILP DE L’ESPORT

Des del 13 de juny i durant els propers 6 mesos, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, juntament amb altres entitats del món de l’esport s’han proposat recollir 50.000 signatures per tal de reformar l’actual llei de l’esport .

La Iniciativa Legislativa Popular o (ILP) és una eina que disposa la ciutadania per tal de realitzar una petició pot obligar realitzar una votació pública entre d’altres de la reforma d’una llei, com és el cas, on es demana reformar el Decret Llei de l’esport 1/2000 del 21 de juliol. Amb el lema de “Preparats, Llestos, Llei” es pretenen recollir 50.000 signatures per tal que passi a discutir-se al Ple del Parlament de Catalunya.

I elComplex s’adhereix a la iniciativa, perquè la nova llei millorarà la pràctica esportiva i el sistema de gestió per tal d’adaptar-la a la realitat i a les necessitats del segle XXI considerant qüestions com:

  • Igualtat efectiva de l’esport femení.
  • Tolerància zero a la violència i discriminació.
  • Potenciació de l’esport per a persones amb discapacitat.
  • Més i millor promoció de l’esport base.
  • Millora de la tecnificació dels nostres esportistes.
  • Conciliació entre la pràctica esportiva i els estudis.
  • Més projecció internacional.
  • Nou model de finançament.
  • Sector més transparent, participatiu i eficient.
  • Un nou sistema avançat, modern i europeu.

Des d’elComplex col·laborem amb la recollida de signatures, demana el formulari al taulell d’atenció al client. I si et cal més informació visita: https://lleiesport.cat/

28 DE JULIOL, DIA MUNDIAL DE L’HEPATITIS. TIPUS I TRACTAMENTS

El proper dia 28 de juliol és el Dia Mundial de l’Hepatitis, i és una data important per visibilitzar i conscienciar sobre les dificultats que afronten les persones afectades. Des d’elComplex volem aportar el nostre granet de sorra i dediquem els propers articles a parlar-ne:

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’hepatitis com “la inflamació del fetge causada per infeccions, substàncies tòxiques, com per exemple l’alcohol, determinades drogues o malalties autoinmunitàries”

Virus Hepatitis en 3D

Fins a la data s’han identificat 5 tipus d’aquesta malaltia, conegudes com a hepatitis A, B, C, D i E, cada una d’elles amb simptomatologies semblants i totes poden ser diagnosticades per una anàlisi de sang. A continuació, les detallem perquè sapiguem identificar-les, tractar-les i prevenir-les:

Hepatitis A

Considerada una de les hepatitis més lleu, la seva forma de contagi es fa per les deposicions, aigua o aliments contaminats, no hi ha estadístiques precises del seu impacte, perquè la majoria de casos es curen. Existeixen vacunes eficaces per a prevenir la infecció.

La simptomatologia és presenta a la pell i escleròtica groguenques, febre, manca de gana, nàusees, diarrea, dolor abdominal  i orina obscura. Als adults presenten aquests símptomes de manera més marcada mentre que els infants de manera més lleu. Els exàmens de laboratori són fàcils de fer i el tractament consisteix en descans, prendre analgèsics i no prendre alcohol.

Com a remeis, complementaris als mèdics, estan la ingesta de carxofa, que ajuda a la funció biliar estimulant la digestió de greixos, remolatxa que regenera les cèl·lules hepàtiques i la cúrcuma que desintoxica l’òrgan si es pren una infusió diària.

Per prevenir-la recorda rentar-te bé les mans cada cop que anem al bany, rentar els aliments i evitar menjar al carrer.

Hepatitis B

Aquesta és una de les hepatitis que més repercuteix en la qualitat de vida de l’ésser humà. La seva forma de contagi és per la sang, via sexual i en el part, de mare a criatura.

Igual que en l’hepatitis A es disposa d’una vacuna que protegeix la infecció, però malgrat això segueix afectant les comunitats, arribant a la seva forma més severa produint cirrosis i càncer hepàtic. Entre els seus símptomes es troba la fatiga, dolor abdominal, vòmits, i el característic color groguenc de pell i ulls.

Segons revela l’OMS entre el 80% i el 90% dels lactants infectats en el primer any de vida patiran la infecció crònica i respecte dels adults entre un 20% i un 30% de qui pateixen la infecció crònica patiran cirrosis i/o càncer hepàtic.

No té un tractament específic més enllà de repòs i bona alimentació. Per prevenir-la hi ha vacuna i realitzar sexe de forma segura, no consumir drogues (sobretot injectables) i no tatuar-se en llocs insalubres.

Hepatitis C

Transmesa per via sanguínia, l’OMS calcula que més de 130 milions de persones pateixen aquesta malaltia, essent la forma de transmissió més comuna injeccions infectades i transfusions de sang.

És considerada una de les que més afecta el cos produint aproximadament 700 mil morts anuals en tot el món, malgrat que amb un tractament antiviral és molt possible la recuperació del malalt, però aquests medicaments no són accessibles a tota la població, sumat que fins a la data no existeix una vacuna que la pugui prevenir.

Una de les seves complicacions és que generalment la persona no presenta una marcada simptomatologia, només quan el quadre ja és molt agut manifesta febre, fatiga, orina obscura, dolor articular, coloració groguenca i manca de gana.

Hepatitis D

La seva particularitat és que la pateixen les persones portadores del virus de l’hepatitis B. Augmenta les probabilitats de contraure-la, les persones consumidores de drogues injectables, la pràctica sexual de forma no segura i qui tingui malalties que requereixen transfusions de sang.

La majoria dels pacients tenen tractaments que duraran més d’un any, veient millores a partir del primer mes. Es pot evitar amb un encertat diagnòstic i amb l’aplicació de vacunes.

Hepatitis E

L’hepatitis E pot ser fulminant, en especial en dones embarassades, només es transmet de manera fecal- oral per aigua (principalment), també per aliments mal rentats o marisc cru. No presenten símptomes, de manera que rarament es diagnostica, i la principal complicació és la cirrosi. En alguns casos el malalt es torna anorèxic, el fetge augmenta la seva mida i presenta febre i dolor abdominal.

Actualment la prevenció és la millor manera de contrarestar-la, perquè malauradament no hi ha un tractament a seguir. Per evitar-la no s’ha de consumir gel de procedència desconeguda, rentar-se les mans i tenir filtres d’aigua casa.

 

Volem esmentar també que existeixen hepatitis no víriques, és a dir, no produïdes per la infecció de cap virus. Entre elles estan:

  • l’esteatosis hepàtica, caracteritzada per l’acumulació de greix al fetge.
  • Hepatitis autoinmune, produïda per una disfunció del sistema immunitari que ataca directament les cèl·lules del fetge.
  • Hepatitis alcohòlica, produïda per l’excés de consum d’alcohol.

 

FONT: www.deportesaludable.com

TIPUS DE MOTIVACIÓ (II)

Aquest article, és la continuació de: La importància de la motivació (I)

La motivació no és una variable idèntica a tots els esportistes. Es tracta més d’una tendència motivacional característica de cada individu, per tant el personal entrenador han de conèixer quins són els diferents tipus de motivacions i adaptar-los de manera estratègica per tal de mantenir una alta motivació en l’esportista.

Algunes de les tipologies que s’han trobat són:

Motivació bàsica i motivació quotidiana (Buceta, 1999).

La primera s’entén com aquella motivació que ens compromet a l’activitat que realitzem, mentre que la segona està orientada a l’activitat en si mateixa, és a dir, el gaudi de realitzar aquesta activitat. És per això que com a personal entrenador podem influir en la motivació quotidiana dels nostres esportistes buscant estratègies i proposant activitats que resultin divertides per a l’esportista i el mantinguin amb una alta motivació quotidiana, mentre que podem influir en la motivació bàsica mostrant-li a l’esportista aquells aspectes de millora que va aconseguint en forma de rendiment o bons resultats.

També se’ls coneix com motivació intrínseca i motivació extrínseca, perquè fan referència a la procedència de les fonts motivadores, tant si provenen del mateix esportista en realitzar l’activitat en si mateixa, o de fonts externes del seu entorn més immediat.

Motivació orientada a l’ego i motivació orientada a la tasca (Duda, 2001).

La primera té el seu origen en la relació amb altres companys o esportistes, la segona sorgeix de la comparació que fa el mateix esportista sobre el seu propi progrés, el que l’estimula a mantenir-se motivat.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE SOBRE EL FUNCIONAMENT DE LA MOTIVACIÓ A L’ESPORTISTA.

Alguns aspectes  importants que el personal entrenadors ha de considerar alhora de treballar amb el seu o els seus esportistes te a veure amb les necessitats d’aquests i el balanç cost-benefici de l’activitat que realitza o del que s’espera d’ell. Així doncs, podem dir que l’esportista augmentarà la seva motivació de base quan més gran sigui el benefici que en pugui obtenir i augmentarà la seva motivació quotidana sempre i quan es diverteixi o l’entrenament tingui sentit dins dels objectius a curt termini que s’hagi proposat.

També és important aclarir a l’esportista el cost que li suposarà aconseguir determinats objectius, això afavoreix  una major disposició a l’esforç. Avaluar l’esforç ajuda a l’esportista a equiparar amb més realitat el cost real, ja que en cas contrari és fàcil que acabi abaixant els braços i rendint-se.

Aquesta valoració cost / benefici serà la que faci augmentar el compromís de l’esportista, tot i que hem d’entendre que els esforços i canvis inicials impliquen moltes vegades un cost sense que s’obtinguin beneficis immediats, de manera que és una fase en què els entrenadors i entrenadores haurien de tenir present i estar atents a possibles situacions de dèficit motivacional.

CONCLUSIONS

La motivació és important en l’àmbit de l’esport i influeix directament sobre el rendiment de l’esportista afectant també sobre altres variables psicològiques com poden ser la concentració, l’activació, l’autoconfiança, l’autoestima, etc. L’objectiu últim de l’entrenador no ha de ser el d’aconseguir motivar els seus esportistes, sinó el de generar les condicions adequades perquè els seus esportistes tinguin la capacitat i desenvolupin l’habilitat d’automotivar-se.

Font: Instituto de Estudios Deportivos