La OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix el terme “discapacitat” com una restricció o absència, deguda a una deficiència de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o dins dun marge que es considera normal per l’ésser humà.

En làmbit de la Salut, la “minusvalidesa” és una situació poc propicia per a un individu determinat, conseqüència duna deficiència o d’una discapacitat, que limita o impedeix el desenvolupament dun rol que seria normal en el seu cas, en funció de l’edat, sexe i factors socioculturals.

Gràcies a lorganització social davui en dia, les persones que pateixen algun tipus de discapacitat, reben unes atencions que resultarien impensables en altres èpoques o inclús en altres països més tercermundistes.


En làmbit aquàtic, a part de treballar la part física, cal destacar la importància que té la part emocional; tot i així, no són gaires les persones discapacitades que accedeixen a la pràctica dactivitat aquàtica i quan parlem dactivitat aquàtica no ens referim a fer piscines i piscines.

En general, la discapacitat física i/o mental, mitjançant la natació i amb un caire lúdic, pot potenciar la confiança en si mateix/a, ja que observa que la seva independència li dóna una mobilitat que fora de laigua seria impensable que tingués. De tota manera és important tenir en compte les diferents personalitats i capacitats daprenentatge daquestes persones.

Les sessions, tot i que són en grup, es treballa de forma molt individualitzada considerant les necessitats especials dels diferents alumnes; el tipus dactivitat que es realitza és el que en diem natació terapèutica. Les tècniques i mètodes que s’apliquen tenen sempre una estructura psicocèntrica (basada en lalumne) i no logocèntrica (basada en continguts).

La disminució dels efectes de la gravetat redueix la resistència dels moviments globals del cos augmentant lamplitud dels moviments. Veiem així com, per exemple, poden sentir-se alliberats/des de la cadira de rodes i imitar els moviments de caminar dins laigua. La sensació de benestar és absoluta, d’aquí que diem que el personal tècnic ha de ser una mica psicòleg i tractar i mimar als seus alumnes per fer-los veure que “ells/es poden”.

El personal tècnic ha de saber transmetre i alhora guanyar-se la total confiança per aconseguir dur a terme una bona programació. Aquesta ha de ser àmplia, divertida i sempre tenir com a finalitat el benestar de la persona per aconseguir una bona percepció de lespai i una bona consciència corporal.

Pel que fa a les instal·lacions esportives, aquestes han destar adaptades per

atendre a aquest col·lectiu, ja sigui per discapacitat física o mental tenint un fàcil accés. Els vestidors han de ser apropiats disposant de dutxes amb cadires. Dins la piscina hi ha dhaver una cadira hidràulica per accedir a laigua sense haver de saltar. Doncs bé, elComplex disposa de tot això a les seves instal·lacions, a més, comptem amb un equip tècnic qualificat per al desenvolupament daquest tipus de sessions.

Recordem que qualsevol rehabilitació ha de comportar una millora en tots els sentits, sobretot pel que fa a laparell circulatori, respiratori, locomotor, cardiovascular però també en l’àmbit psicològic. Aquest tipus de rehabilitació aquàtica està encaminada a proporcionar una major independència a la persona afectada.

En definitiva, la natació en aquests grups de població especial, intenta ressaltar les potencialitats dels alumnes amb deficiències minimitzant les mancances de cadascun d ells/es.

Article de: Matilde Palau Tècnica especialista en poblacions amb necessitats especials i entrenadora personal d’elComplex.