28 DE JULIOL, DIA MUNDIAL DE L’HEPATITIS. HEPATITIS I ESPORT

El proper dia 28 de juliol és el Dia Mundial de l’Hepatitis, i és una data important per visibilitzar i conscienciar sobre les dificultats que afronten les persones afectades. Des d’elComplex volem aportar el nostre granet de sorra i dediquem els propers articles a parlar-ne:

L’efecte de l’exercici sobre el fetge malalt

La idea tradicional estesa fins fa poc, és que les persones que tenien hepatitis aguda havien de realitzar una dieta estricta i tenien prohibit realitzar cap exercici físic. Aquesta recomanació estava basada en alguns casos fatals de mort per hepatitis fulminants després de realitzar exercici físic extenuant en el període d’incubació.

Però després dels treballs de Repsher i Frreborn amb persones amb hepatitis virals, es va concloure que el treball habitual al camp i exercici diari no influïa en la freqüència d’aparició de complicacions ni en la durada de la convalescència. Aquestes conclusions, juntament amb les d’Edlund, ajudaren a generalitzar aquests conceptes en tots els tipus d’hepatitis viral. A més s’observaren que l’estat de forma física augmentava en un 25% respecte al un altre grup que guardava repòs al llit.

En atletes que realitzen competicions, se’ls hi ha permès continuar entrenant a un nivell baix durant la fase més aguda de la malaltia a condició que clínicament es trobessin bé i sempre que no practiquessin esports de contacte.

Tots aquests resultats no ha pogut ser generalitzats per individus amb malalties cròniques, ja que es necessiten de més estudis poblacionals més amplis.

Els estudis de Ritland arriben a la conclusió que no hi havia canvis significatius en els enzims hepàtics després de 12 setmanes d’entrenament i sí que hi havia millores en el consum d’oxigen i la capacitat física. És més, es va observar que els pacients amb una hepatitis crònica activa reduïen la seva pràctica esportiva més pels símptomes que no pas per l’elevació dels enzims hepàtics.

És conegut que els pacients amb hepatitis crònica persistent poden tolerar l’activitat física i intensitats d’exercici sense presentar efectes adversos. De manera que no existeix una recomanació en ferm d’abstenir-se a fer exercici sempre de manera controlada, amb la guia de símptomes clínics. Poden existir varis programes que incloguin caminar, nedar, passejar en bicicleta obtenint bons resultats sense efectes de deteriorament. Començant amb càrregues baixes i anar augmentant.

RECOMANACIONS DE PRESCRIPCIÓ D’EXERCICI FÍSIC EN HEPATITIS

  1. Realitzeu exercici físic regular moderat, millor de caràcter dinàmic que isomètric, i que ajudi a trobar-se bé i sempre sota la supervisió del metge i en funció dels símptomes clínics. En pacients amb interferó se’ls hi adequarà l’esforç físic a la simptomatologia que presentin i es pararà de seguida que provoqui fatiga.
  2. Abans de començar a realitzar exercici físic ha de sotmetre’s a un reconeixement mèdic-esportiu amb prova d’esforç conjunta on es determinarà segons la freqüència cardíaca màxima.

FONT: http://pilarmartinescudero.es/pdf/publicaciones/pacientes/ConsejosHepatitis.pdf

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *